Per què escriure un blog que ningú llegeix?

Quan l'autor d'un blog és l'únic dels seus lectors la cosa requereix de certes justificacions.

Aquesta bitacora la vaig començar escriure el juny del 2008. La veritat és que inicialment vaig cobar l'esperança d'aconseguir amb el temps una petita comunitat de fidels (tots som una mica vanitosos, no?). El temps ha demostrat que no ha estat així, i que de fet, llevat de les meves pròpies visites em sembla que no n'he rebur cap altra! Francament desolador.

Un mesos després de iniciar el blog, havent comprovat que ningú el llegia, vaig decidir abandonar-lo, assumint la inutilitat de la meva tasca. Tot plegat una gran derrota.

Val a dir, tammateix, que l'impuls que em va empenya a escriure aquest blog no ha desaparescut. Segueixo sent un fetichiste i estremint-me cada vegada que una dona passa prop meu calçant unes boniques sabates de taló. M'estimo les dones amb sabates de taló, el desig d'agenollar-me davant seu, d'oferir-me a elles, de convertir-me en el seu camàlic no ha desaparescut, ans al contrari, em sembla que ha augmentat.

Així és que quan fa uns dies, vaig recordar el blog i vaig tenir l'impuls nostàlgic de comprovar si encara estava actiu, em va agradar el que m'hi vaig trobar. Les fotografies, els videos, els textos... així que em vaig convercer que potser sí que valia la pena reemprendre la seva elaboració. Si mai ningú més en treu profit, almenys jo hauré donat sortida a les meves inquietuts, poc compartides sí, però tan legítimes com qualsevol altra.

Per tant, ja sigui per un pur exercici terapeutic o bé per un pur exercici estètic he decidit continuar el blog...... Ja veurem quan dura la nova iniciativa....