La monique de les cames llargues

Fins al dia d'avui he tractat d'evitar el sexe explícit en les seva forma més evident en aquesta bitàcora, és a dir, no he mostrat cap genital masculí. Avui però transgrediré aquesta norma. Crec que el nou video que us porto s'ho val.

Espero que un cop l'hagueu vist estareu d'acord amb mi que l'escena que conté està amarada de delicadesa. Lluny de prejudicis i d'idees precconcebudes, lluny de falses morals i estrictes normes de pudor, un judici seré i alliberat tan sols pot copçar bellesa en una felació com aquesta.

Cal fer especial menció de la mestressa del càmera. En un sol pla es capaç de mostrar-nos tot allò que interesa de l'escena donant a més un lloc preponderant a les cuixes de la monique.

Espero que gaudiu tant com jo mateix.

Sèrie Helmut Newton II

Maysse

Maysse, així és com es diu el seu perfil a youtube. Segons s'hi pot llegir es tracte d'una noia búlgara que es fa dir Maya Salmova, li agrada el hip hop i ballar. De fet diria que té alguna pretenció en el món de la música. Si esteu molt interessats podreu trobar més informació a youtube.

Ara bé, nosaltres en tenim prou sabent que té unes cames llargues i precioses i que acostuma a gravar-se en video mentre balla sobre bellíssimes sabates de taló. Veieu-ho vosaltres mateixos en aquest parell de mostres

Sèrie Helmut Newton I

Iniciarem la sèrie Helmut Newton amb un bonic parell de retrats. Tot en ells és meravellós, la dona, les cames, les sabates, els talons...

Per què escriure un blog que ningú llegeix?

Quan l'autor d'un blog és l'únic dels seus lectors la cosa requereix de certes justificacions.

Aquesta bitacora la vaig començar escriure el juny del 2008. La veritat és que inicialment vaig cobar l'esperança d'aconseguir amb el temps una petita comunitat de fidels (tots som una mica vanitosos, no?). El temps ha demostrat que no ha estat així, i que de fet, llevat de les meves pròpies visites em sembla que no n'he rebur cap altra! Francament desolador.

Un mesos després de iniciar el blog, havent comprovat que ningú el llegia, vaig decidir abandonar-lo, assumint la inutilitat de la meva tasca. Tot plegat una gran derrota.

Val a dir, tammateix, que l'impuls que em va empenya a escriure aquest blog no ha desaparescut. Segueixo sent un fetichiste i estremint-me cada vegada que una dona passa prop meu calçant unes boniques sabates de taló. M'estimo les dones amb sabates de taló, el desig d'agenollar-me davant seu, d'oferir-me a elles, de convertir-me en el seu camàlic no ha desaparescut, ans al contrari, em sembla que ha augmentat.

Així és que quan fa uns dies, vaig recordar el blog i vaig tenir l'impuls nostàlgic de comprovar si encara estava actiu, em va agradar el que m'hi vaig trobar. Les fotografies, els videos, els textos... així que em vaig convercer que potser sí que valia la pena reemprendre la seva elaboració. Si mai ningú més en treu profit, almenys jo hauré donat sortida a les meves inquietuts, poc compartides sí, però tan legítimes com qualsevol altra.

Per tant, ja sigui per un pur exercici terapeutic o bé per un pur exercici estètic he decidit continuar el blog...... Ja veurem quan dura la nova iniciativa....

Fotografia VII

Un bonic parell de ....



Fotògraf: Beatrice Neumann

VIDEO V

He de confesar-vos que el següent video m'ha deixa't atònit. La subtilitat d'alguns creadors édeixa sense alé. Jo encara tinc els pels de punta. Agafeu-vos fort i jutjeu vosaltres mateixos de què es tracta exactament.

FOTOGRAFIA VI

fotògraf: Gavin Martin

El cinema de l'Andreu

Andrew Blake és un director de cinema que ha abandonat el paradigma tradicional del porno. Amb això vull dir, successió d'escenes on és realitzen de forma insistent una mena ritus d'adoració fàl·lica i on les escenes acostumen a estar enllaçades per un suposat guió la absurditat del qual no sembla molestar a ningú. L'Andrew, ha eliminat directament el guió. Com a molt podem detectar vagament certes idees que contextualitzen l'acció. Per exemple, "La Laura fa un viatge a Roma", "la Carla fa una nova amiga",... Per un altre costat, els personatges de les seves pel·lícules són tot dones de cossos esculturals i generosos. Esporàdicament trobem l'aparició discreta d'un home. En aquest cas, la seva actuació és redueix a la de moble sostenidor del membre masculí del qual les dones se n'estan aprofitant.

L'adjectiu que em sembla millor descriu l'actitud de les actrius en les escenes és el de vampíriques. Com si fossis posseïdes per una fam inesgotable que les obliga a constants libacions afrodisíaques, és mostren en un estat de constant lascívia. Hom té la sensació que si caigués per descuit entre els seus braços, el desbudellarien en pocs segons dins una plaent transit sexual. Les accions a més, sempre tenen un marcat to fetitxiste i es desenvolupen en ambients luxosos plens de sumptuositat i opulència. En definitiva, un es convenç que l'única preocupació dels personatges és perllongar un orgasme que mai s'acaba.

Des de un punt de vista més tècnic, s'ha de reconèixer que el director té bon gust. Les seqüències es mostren lleugerament alentides, cosa que contribueix al efecte hipnòtic que de per si ja tenen les actrius. La música utilitzada, els diàlegs són inexistents i les veus en off estranyes, estan dotades d'una psicodèlia formal desconcertant. En definitiva, les pel·lícules d'aquest home són un bon producte.

Pel nostre interès i delit, no cal que us digui que les dones que apareixen en les pel·lícules de l'Andrew Blake porten sempre meravellosos talons. Us deixo un petit tast. Bon profit.

Video III

Una prova més de l'efervescència afrodisíaca que generen els talons en algunes dones. (perdoneu pel montatge i la música del video)