El cinema de l'Andreu

Andrew Blake és un director de cinema que ha abandonat el paradigma tradicional del porno. Amb això vull dir, successió d'escenes on és realitzen de forma insistent una mena ritus d'adoració fàl·lica i on les escenes acostumen a estar enllaçades per un suposat guió la absurditat del qual no sembla molestar a ningú. L'Andrew, ha eliminat directament el guió. Com a molt podem detectar vagament certes idees que contextualitzen l'acció. Per exemple, "La Laura fa un viatge a Roma", "la Carla fa una nova amiga",... Per un altre costat, els personatges de les seves pel·lícules són tot dones de cossos esculturals i generosos. Esporàdicament trobem l'aparició discreta d'un home. En aquest cas, la seva actuació és redueix a la de moble sostenidor del membre masculí del qual les dones se n'estan aprofitant.

L'adjectiu que em sembla millor descriu l'actitud de les actrius en les escenes és el de vampíriques. Com si fossis posseïdes per una fam inesgotable que les obliga a constants libacions afrodisíaques, és mostren en un estat de constant lascívia. Hom té la sensació que si caigués per descuit entre els seus braços, el desbudellarien en pocs segons dins una plaent transit sexual. Les accions a més, sempre tenen un marcat to fetitxiste i es desenvolupen en ambients luxosos plens de sumptuositat i opulència. En definitiva, un es convenç que l'única preocupació dels personatges és perllongar un orgasme que mai s'acaba.

Des de un punt de vista més tècnic, s'ha de reconèixer que el director té bon gust. Les seqüències es mostren lleugerament alentides, cosa que contribueix al efecte hipnòtic que de per si ja tenen les actrius. La música utilitzada, els diàlegs són inexistents i les veus en off estranyes, estan dotades d'una psicodèlia formal desconcertant. En definitiva, les pel·lícules d'aquest home són un bon producte.

Pel nostre interès i delit, no cal que us digui que les dones que apareixen en les pel·lícules de l'Andrew Blake porten sempre meravellosos talons. Us deixo un petit tast. Bon profit.