Símptomes

És un fet demostrat que mantenir de forma constant un alt grau d'exigència en allò que la vida ens ofereix tan sols serveix per convercer-se de les inevitables limitacions que aquesta té per satisfer-nos. Així, que hom necessita relaxar-se de tant en tant, acceptar la mediocritat pròpia i aliena i fer algun acte subverssiu i transgressor, buit de les pretensions i exigències que un mateix s'imposa. En llenguatge del carrer, posar l'automàtic, invocar l'encefalograma pla!

Faig aquesta prèvia per excusar la meva debilitat. Ahir al vespre, per combatre un més que probable avorriment, vaig decidir anar a un multicinemes. Sí, un d'aquells espais que sembla haver estat concebut exclusivament per a augmentar la tonteria col·lectiva i la caixa d'uns pocs afortunats. Certament, és díficil dir quelcom a favor dels continguts que s'hi projecten.

No entraré en detalls amb la pel·lícula. No és d'això del que vull parlar. Aniré al gra. Abans d'anar a escalfar la butaca a la sala vaig decidir sumar-me a una de les litúrgies més habituals pels assidus aquests centres d'oci. Vaig anar a adm¡quirir unes llepolies, altrament dites xuxeries. Fins aquí tot anava de forma correcte, fins i tot diria, força bé. Aleshores, mentre jo era dins la botiga va aparèixer.

Jo li'n posaria 38, per ser un valor promig entre 35 i 40. Vaja, no era una senyora, però tampoc era jove. Morena, pentinat de perruqueria, maquillatge evident però no grotesc i un vestit curt de tons foscos i dorats que li feien un tipus millor del que probablement tenia. Aquest darrer és un efecte prodigiós que té la roba ben posada sobre les dones d'una certa edat i mereix un article a part que algun dia faré. Per sota el vestit, que acabava a mitja cuixa, començava el més interesant.

Sens dubte, la dona tenia una precioses cames, blanques i fines, ornades amb uns genolls proporcionats i uns bessos musculats i magres alhora, en definitiva encantadors. Aquest parell de meravelloses cames es recolzaven a terra sobre unes magnifiques sabates de taló, amb taló de fusta clara laminada. Només la ment d'un vertader geni pot haver inventat aquesta mena de talons, n'estic absolutament convençut.

La seva visió em va eclipsa. Ella es movia pel la botiga amb gracia, agafant d'aquí i d'allà mentre jo me la mirava plenament encès. Vaig desitjar immediatament llençar-me al terra darrera seu. Acariciar-li les cames i les sabates amb delicadeza. Vaig tenir una erecció. M'imaginava amb les mans premen les seves cames i el cap pròxim al terra humitejant-li les sabates i els turnells. Mil fantasies i pensament erògens van envair-me. D'haver coincidit al seu costat a la sala m'hagués passat tota la projecció prenent forces per explicar-li a cau d'orella que si em col·locava les cames a sobre em comprometia a acariciar-els-hi amb suma delicadesa amb mans i llengua.

Malauradament no vaig tenir el gust. Va sortir amb la seva bosseta de llaminadures abans que jo pogués fer res. Uns minuts després vaig tornar-la a veure al vestíbul, aconpanyada d'un home d'edat poc definida pel que vaig senit un profund despreci. El seu posat deixava entreveure les poques atencions que dedicava a aquella dona i a les seves cames.

La pel·lícula va ser un mal menor. Va assosegar-me l'esperit i va reafirmar-me amb les meves paraules incials: de res serveix ser exigens amb la vida. Tan mateix, un deix de preocupació i temença encara romant dins meu... hagués adorat aquells peus i aquells talons com si m'hi anés la vida.